Crònica d’Aquell infant i aquell padrí a la Biblioteca d’Artà
- 04, 28, 2015
- / Category General
- / Posted By wpuser
- / No Comments.
Sempre és hermós tornar a veure amics i amigues. Els anys passen i les persones també.
Les escales són empinades fins que a devora hi estampen un ascensor amb vidres transparents que permeten passar por als més petits.
Les cames s’espenyen i els trèspols resten sense granar.
Les estores es col·loquen al lloc perfecte i l’escenografia es posiciona.
M’en vaig a canviar i me torn el meu alter ego, però avui el meu jo també està trist.
La funció m’encanta, encandila als nins i muteix a una nina xerradora, i inunda l’espai neutre de color i felicitat.
He vist a la padrina. La he tocada amb les meves mans. Li he fet un somriure i li he dit que l’estim.
Aquests capells ténen la capacitat per retornar-me al món de les emocions més primàries. Estimar.
Aquesta funció d’Aquell nin i aquell vell a Artà la recordaré sempre.
Els comentaris estan tancats.
Entrades recents
- RICO I LES FESTES DE NADAL
- Pepa, la reina de la Selva i Spaguetti Punky
- COVID-19
- PEPA, LA REINA DE LA SELVA
- SPAGUETTI PUNKY
Comentaris recents
Arxius
- desembre 2020
- octubre 2020
- maig 2020
- febrer 2020
- octubre 2019
- agost 2019
- maig 2019
- març 2019
- novembre 2018
- octubre 2018
- agost 2018
- juny 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- desembre 2017
- octubre 2017
- setembre 2017
- agost 2017
- juliol 2017
- abril 2017
- febrer 2017
- novembre 2016
- octubre 2016
- setembre 2016
- març 2016
- febrer 2016
- novembre 2015
- octubre 2015
- juny 2015
- maig 2015
- abril 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- desembre 2014
- novembre 2014
- octubre 2014
- agost 2014
- juliol 2014
- juny 2014
- maig 2014
- març 2014
- febrer 2014
- desembre 2013
- novembre 2013
- octubre 2013